Un fred masculí

Periodista i escriptoraEl matí de Catalunya Ràdio ha fet un especial, avui, amb motiu de la investidura. I, així, hem pogut sentir Elisenda Alamany, dels comuns, que es queixava de la poca representativitat femenina a la mesa: l’única dona és Alba Vergés, d’Esquerra (l’únic partit amb paritat). Té tota la raó, no cal dir-ho, però això em fa dubtar. Diria que justament ells pensaven proposar un home: en Nuet.

El cas és que Mireia Vehí, de la CUP, que era a la tertúlia, ha explicat que el masclisme, al Parlament, es percebia per exemple en la següent qüestió: com que els diputats van amb corbata i americana, la temperatura és força freda perquè ells no tinguin calor, cosa que va en contra de les diputades i “denota un marc mental masculí”.

A risc de ser malentesa i trolejada, honestament, no diria que els graus de l’aire condicionat siguin producte del masclisme o d’un marc mental masculí. És cert que hi ha diputats que van amb corbata i americana, però també és cert que hi ha diputats, com en Wagensberg, que van amb samarreta (heretada de David Fernàndez). I és cert que hi ha diputades que van menys abrigades que els que van amb americana i corbata, però també és cert que hi ha diputades que en porten, d’americana.

Hi ha dones, en fi, que són de natural fredoliques, com jo. Però hi ha dones que són de natural caloroses, com Núria Soler, de TV3, que manté el plató més refrigerat que el regne de les germanes Elsa i Anna i el ren Sven, per a dissort dels tertulians d’ambdós sexes. Si ara, posem per cas, algú decidís que la temperatura del Parlament ha de ser alta, ¿el fet no podria ser considerat també masclista per no tenir en compte les diputades o periodistes que puguem patir fogots?

Jo diria que la temperatura d’un local depèn del sentit comú de qui té el comandament: ja sigui un cine, un Parlament o una casa. Penso, a més a més, que ara a l’hemicicle hi ha dues diputades que probablement estimen el fred extrem: l’entrenadora de nedadores Anna Tarrés i la corredora i alpinista Núria Picas.