Suport emocional

Estimats lectors, confinats tots, ahir, una mica abans que em cobressin la quota d’esclava que em dona dret a treballar pel meu compte, vaig saber que a Barcelona hi ha habilitat un telèfon “de suport emocional als autònoms”. Juro per l’IVA trimestral que és ben cert. El número és el 900 505 805, amb la clau autónomos2020. Ho dic per si el voleu fer servir.

Suport emocional. Mereixo aquesta sort? Diria que no, que de cap manera, però moltes gràcies. Seria molt demanar si ens ho poguessin acompanyar amb una miqueta de vi i uns vals de descompte per al Bon Preu? Suposo que sí, que seria molt demanar. Espero que si el confinament dura gaire també ens habilitaran un grup que es digui Autònoms anònims i un Tinder especial per a nosaltres, molt més car; si no, no estem còmodes. Menys perdonar-nos la quota (no n'hi ha prou amb ajornar-la) o oferir-nos atur el que sigui. Estic rumiant, aquests dies (que tinc temps), un guió per a una pel·lícula basada en la vida d’un autònom amb cara de Kirk Douglas, fill d’autònoma tràcia, que fa una rebel·lió. Tinc pensada una escena èpica on un inspector d’Hisenda pregunta: “Qui és l’autònom?” I llavors, per protegir-lo, un assalariat s’aixeca i diu: “Jo soc autònom”. I un altre també s’aixeca i també diu: “Jo soc autònom”. I un altre. I un altre... Al final, la cosa s’acaba malament, ja us aviso. L’autònom acaba crucificat a la Via Appia. Estic rumiant, com a frase final des de dalt de la creu mormola, abans d’entregar l’ànima a Déu i el cos a la ciència, “Alguns faran un ERTO i alguns altres un joderte”. Però potser queda massa de hi hi, ha ha. En fi, vaig a trucar al telèfon aquest. Suposo que deu ser gratuït, però si no, que m’ho cobrin, també. I suposo que els que hi atenen no deuen ser autònoms, si no, la conversa seria un lose-lose.