TOVALLONS NEGRES

Ser honrat és molt 'loser'

L'honradesa, en cas d'inviolabilitat, és de reis 'losers'

L’admirat Ernesto Ekaizer ens donava detalls, a l'ARA, d’allò que ja va apuntar Valtònyc fa anys sobre el rei emèrit en un rap molt celebrat per la Fiscalia. Escriu el periodista: “L'única via, segons fonts judicials, que permetria superar la barrera de la inviolabilitat seria canviar l'objecte de la investigació cap a una presumpta fortuna que Joan Carles I seguiria ocultant a l'estranger a partir del 2014, quan ja no el protegeix la inviolabilitat. Això portaria a indagar des d'Espanya la veritable propietat de la fundació Zagatka per veure si Joan Carles I ha amagat diners a l'exterior”.

No, no. La inviolabilitat serveix per cometre il·legalitats. L’honradesa, en cas d’inviolabilitat, és de reis losers. Que potser en Felip ha dit que ell renuncia a la inviolabilitat, perquè pensa ser honrat tota la vida? No. Això el convertiria en algú com nosaltres, que si declara un menú de més a la renda ja té multa. Per això, quan hom és inviolable, el que ha de fer és aprofitar-ho. Jo és el que faria. Cobrar comissió per l'AVE a la Meca i fins i tot a la Ceca. Des del moment en què hom és inviolable pot cometre actes il·legals, com ha fet Joan Carles, i l’únic que ha de procurar (com ha fet) és que no es notin gaire. No per la justícia espanyola, naturalment, sinó per d’altres més perepunyetes, com la suïssa. Joan Carles és el mateix el 2014. Porta tota una vida d’inviolabilitat. Tots nosaltres sabem que abans del 2014 la va aprofitar, aquesta inviolabilitat. Si va robar pastarrufa abans del 2014, perquè era inviolable, i el 2014, quan ja no era inviolable, encara n’hi quedava, aquella pastarrufa robada es converteix en pastarrufa inviolable. De l’article, impecable, de l’Ekaizer només hi ha una frase en la qual no estic d’acord. “El premi d’economia Joan Carles I cau en desgràcia”. Home. Al revés! De fet, se’l mereix més que ningú.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF