El senyor Catalá la clava

Periodista i escriptoraRafael Catalá, el ministre de Justícia espanyol, té tota la raó quan demana que els llaços grocs, en suport als presos polítics, es retirin dels edificis oficials com l’Ajuntament de Barcelona i d’algunes conselleries, perquè “no tots els catalans estan d’acord amb el que aquest símbol representa”. Vol dir, suposo, que hi ha catalans que ja troben bé que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Quim Forn i Oriol Junqueras estiguin en presó preventiva des de fa mesos, a 600 quilòmetres de casa. La mateixa gent, torno a suposar, que ja troba correcte que el raper Valtonyc també vagi a la presó per un rap vexatori contra el monarca Felip VI perquè -diuen-“és de molt mal gust”.

Ara bé. Si traiem els llaços grocs dels edificis públics perquè “no tots els catalans estan d’acord amb el que aquest símbol representa”, hem de treure, també, altres símbols que no compten, tampoc, amb un suport unànime i universal. Per exemple, altres llaços, com el lila, de la lluita feminista (pot haver-hi masclistes que no s’hi sentin còmodes), o el vermell, de la lluita contra la sida (pot haver-hi homòfobs que en el seu deliri no s’hi sentin còmodes). També haurem de treure els arbres de Nadal, per no fer sentir incòmodes alguns musulmans, i també els vels i xadors, per no fer sentir incòmode l’Albiol. I haurem de treure el retrat del rei, per no fer-nos sentir incòmodes als republicans, i també haurem de treure les màquines de vending i els cartells de menjar a domicili, per no incomodar celíacs, vegans, gent que fa dieta, vigorèxics i persones que consideren prioritària l’alimentació natural i de quilòmetre zero. I haurem de treure el fil musical, per no incomodar-me a mi. Finalment, també haurem de treure tots els funcionaris, repartidors i usuaris que trepitgin els edificis públics amb el llaç a la solapa. Tot per no incomodar el senyor Catalá i els seus amics, on vas a parar.