16/07/2020

Sant Jordi D.C.

2 min

Els escriptors farem el que toqui o el que calgui en aquest Sant Jordi de la setmana que ve. Alguns de nosaltres, desconfinats, ja hem anat a alguna llibreria, i, amb la distància requerida, hem firmat exemplars. I després de firmar exemplars amb la distància requerida, hem anat a un bar i, sense la distància requerida, hem pres una cervesa potser amb els llibreters o amb algun lector.

Si en un Sant Jordi A.C., a l’abril, ja feia molta calor per aguantar cua sota el sol, no em vull imaginar què passarà en aquest Sant Jordi D.C., al juliol. No sé si els lectors podran aguantar el doble de calor i el doble de temps fent una cua que és per a nosaltres més que no pas per a ells. Les selfies dels últims cinc o sis anys, que acompanyen la firma, tampoc no seran possibles o s’hauran de fer amb mascareta. Nosaltres tampoc no podrem ser gaire a prop dels nostres col·legues, tot i que aquelles casetes on ens tenen promouen la promiscuïtat obligatòria. Els nostres punys, en un Sant Jordi normal, A.C., tocaven milers de pàgines diferents, agafaven ben bé una dotzena de roses regalades en diferents llocs, dotzenes de gots d’aigua i centenes de gots de whisky. No sé si ara això serà així.

No voldria deixar de celebrar aquest Sant Jordi. Tampoc voldria que fos una agonia o l’esca d’un nou confinament. Sé que a l’aire lliure no hi ha tant de risc, això diuen, però què ha de fer un autor que firma dos-cents llibres per hora? ¿Rentar-se les mans després de cada dedicatòria? No sé si haig de demanar als lectors que vinguin, que cal que es venguin llibres, o que no vinguin, que val més evitar les aglomeracions. Em penso que no hi ha dia més alegre que Sant Jordi, per a un escriptor. Però si, després del dia de Sant Jordi, s’han de rastrejar els contactes de segons quin bestseller que hagi donat positiu ens caldrà un call center. Vejam què ens diuen.

stats