Principis

Amb una complaença il·limitada he llegit, rellegit i emmarcat l’entrevista que li fan a l’Albert Rivera (ara Alberto Carlos) al diari 'Marca', vestit amb samarreta de la selecció espanyola. Ha dit: “Soc del Barça, però me n'alegro quan el Madrid guanya la Lliga”. Emoció màxima per aquestes paraules. És del Barça, diu. I per un principi d’higiene hem de poder creure que (aquest cop) no diu mentides. L'alegra que el Madrid guanyi la Lliga, diu també. I també hem de poder creure, per aquest mateix principi, que (també aquest cop) tampoc en diu, de mentides. Per tant, si en una final de Champions entre el Barça i el Madrid guanya el Madrid, ell se n’alegra, tot i ser del Barça. Entenc que la frase està pensada per acontentar els uns i els altres, però no acontenta ni els uns ni els altres. Si us provoca dificultats aquesta manera de sentir penseu dues coses. Ell només “veu espanyols” i a la mateixa entrevista deixar anar una altra perla impossible: “No som ni taurins ni antitaurins”.

Aquestes dues frases són, diria, el resum dels principis polítics de l’Albert Rivera. Puc ser del Barça i puc ser del Madrid. Puc cantar, durant el mateix partit, els gols de tots dos equips. Puc ser taurí i puc ser antitaurí. Puc cridar, en una plaça, allò d'“El rabo, el rabo” i al mateix temps patir per la tortura a la qual sotmeten l’animal (el toro, dic). Puc ser de dretes i puc ser d’esquerres. Puc pactar amb Susana Díaz i puc dir que mai no pactaré amb Pedro Sánchez. Puc dir que mai pactaré amb Vox i puc formar-hi govern a Andalusia. Puc queixar-me de l’adoctrinament de l’escola catalana i puc no haver denunciat l’escola catalana on estudia la meva filla. Puc demanar classes de Constitució espanyola i puc voler-me saltar la Constitució espanyola per convertir el castellà en llengua vehicular a les escoles de tot el regne. Puc, qui sap, ser vegetarià i carnívor, alt i baix, fidel i infidel, solter i casat, feminista i... feminista liberal.