TOVALLONS NEGRES

Als partits 'indepes'

La República no es farà en un despatx. Per això, queda el carrer

Fets. Tenir una República és una idea atractiva per a la majoria de catalans, segons el que es desprèn de les urnes. Quan els del 155 han provat de treure’ns-la del cap, mai ho han fet menyspreant-la sinó amenaçant amb les conseqüències. És com quan et diuen que "si et toques” et quedaràs cec. No et diuen que “tocar-se” és avorrit, perquè no cola.

Fets. Quan el president Torra diu als CDR “Apreteu” està sent ambigu. I quan algun conseller diu “Fem República” també. Però també els que diuen “Desobeïu o plegueu”. Som com unes formigues esgarriades per la mà d’un gegant que, com tots els gegants amb les formigues, no té cap empatia. Som massa minúsculs i, a sobre, hem d’omplir el rebost. Fer un salt curt és caure al buit. Fer un salt més llarg és medalla, però no tenim perxa.

Fets. Alguns 'indepes', per a gaudi dels unionistes, diuen: “Us van enganyar”. I és com si els polítics exiliats i empresonats haguessin ordit un pla maquiavèl·lic per riure’s de tots nosaltres. Ens van enganyar? Els? Es? N’estan pagant un preu molt alt, no? Qualsevol estat, qualsevol, excepte Espanya, ja hauria negociat. Potser els van dir: “Atureu que negociarem”. El que segur que no els van dir (a menys que els enganyessin) és: “Si proclameu la República anireu a la presó”. Perquè ja hi són.

Fets. La República no es farà en un despatx. Per això, queda el carrer. Queda ser un gra al cul del gegant. Esclar que des del despatx es freguen les mans i diuen: “Si aconseguim que no els serveixi de res ser pacífics, deixaran de ser pacífics”. Però sense pau no hi arribarem mai, perquè llavors no hi serem tots. Ara no tenim un Cuixart i un Sànchez a dalt d’un cotxe desconvocant-nos.

Fets. Els partits 'indepes' us heu d’entendre. Heu de fer com aquells pares divorciats que s’uneixen quan el fill està malalt. Entengueu-vos. Parleu amb nosaltres, que som al lloc de sempre, evitant els riures de conill i les barbetes enfilades, els “Jo ho sé tot” i els “Joderos”. Seguim aquí. 

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF