19/02/2019

Els pactes

2 min

“Ciutadans diu que no pactarà amb el PSOE”, llegeixo a la portada de l’ARA. I em sorprèn l’anunci, quan resulta que no diu, en canvi, que no pactarà amb el PP i Vox. Ja ho ha fet, sí, però podria dir que no hi tornarà. Per què diu que no pactarà amb el PSOE? ¿Això podria molestar més els seus votants que pactar amb Vox? Potser no, tenint en compte que en Valls primer va fer escarafalls i al final va anar a la mani fatxa de Madrid. Potser no, tenint en compte –i per desgràcia no exagero– que ni l’Abascal aniria més enllà que Arcadi Espada amb algunes idees que ell té per tractar els nens amb síndrome de Down i els seus pares.

Se m’acudeixen dues raons per les quals Ciutadans digui això, ara. Una, perquè el PSOE hagi decidit que en campanya també dirà que no vol pactar amb ells, i, per tant, ells també ho hagin de dir, per no quedar, com sempre, com els equivocats de vinyeta. En campanya es diu de tot i després es fa el que mana l’emissari del rei. Dues, perquè arribat el moment de pactar, en Rivera ja tingui emplatat el cap de Sánchez, que seria la condició que posaria i que els 'barons' acceptarien encantats de la vida. Com llegíem a la notícia de l’ARA, per mentides no serà. El 2015 en Rivera va dir que “no pactarien mai amb Mariano Rajoy” i el van acabar investint president.

Tot això passa quan el teu programa de govern és el monocultiu: l'única cosa que importa a Ciutadans és tancar TV3, perquè els nens no catalanoparlants no puguin aprendre la llengua amb el Mic, i ens converteixin, d’aquesta manera, en un gueto, en un casal català a Catalunya. Però hem sobreviscut a Felip V i a Franco. Podrem sobreviure, ara, a l’Albert Rivera. L'única cosa que m’alegra, amb tot això, és que estan tots tres partits tan ocupats odiant-nos a nosaltres, que han oblidat una mica –però no us confieu– els musulmans, els negres, els jueus i els transsexuals.

stats