Els óssos
Miquel Iceta s’ha referit al vicepresident empresonat: “Creo que Junqueras es muy agradable en lo personal. Con perdón, es el osito que todo el mundo quiso tener”. Potser només m’ho sembla a mi, però se’m gela parcialment el cor de sentir bromes d’algú tancat a la presó. És el segon cop que sentim anomenar “osset” Oriol Junqueras. El primer van ser els policies que l’havien de custodiar quan va entrar a la presó d’Estremera. “Está llegando un osito a la cárcel”, va dir un d’ells, rient. I va afegir que el posarien de quatre grapes i “li arreglarien l’ull”. En aquest cas les paraules tenien una connotació sexual. Els feia gràcia pensar que el violarien. En la comunitat gai hi ha la subcultura dels “óssos”: homes cepats i peluts. N’hi ha bars i tot.
Miquel Iceta, però, ¿també hi dona una connotació sexual? No paro de donar-hi voltes. Podem pensar que sí, per aquest “con perdón”. O potser, dient això, segueix la broma (tan amenaçadora) dels seus carcellers d’Estremera, de la mateixa manera que l’Albiol va deixar anar un “¡A por ellos!”, no fa gaire, en clara referència a l’altre “¡A por ellos!”, que va obrir la veda per estomacar catalufos. Però potser no és tan cínic i simplement expressa un desig sexual o dona notícia -com els carcellers- de l’aspecte físic d’Oriol Junqueras, que a ell li fa pensar en un peluix.
Sigui pel motiu que sigui, el que em sembla sorprenent és que Miquel Iceta es refereixi a Oriol Junqueras com un osset. La qüestió em recorda una tia meva que es mor de riure veient les Teresines. No ho pot evitar. Plora quan diuen alguna cosa molt “de senyora”. Però és que ella és, més que ningú, una Teresina! Per entendre’ns, les paraules de l’Iceta són tan sorprenents com si jo, que soc un tap de bassa, li digués “baixeta” a la Soraya Sáenz de Santamaría.
