El monarca

Sa majestat, el molt il·lustríssim don Albert Solà, fins ara cambrer del bar El Drac, de la Bisbal, i autor d’un entrepà al·legòric anomenat el monarca, diu i afirma, en aquest any de gràcia, que és fill de Joan Cales I, rei d’Espanya, pare de Felip VI, espòs de Letícia. Ho ha dit sempre, aquest cambrer immortal, però, ara, les proves d’ADN li donen la raó. Les proves conclouen que hi ha un 99,99% de coincidència entre les dues mostres que se n'han recollit (corresponents a un got amb la saliva monàrquica). En fi, queda clar. Aquest home, doncs, que acaba de demostrar el llinatge reial, és fill (bastard) del Campechano. De fet, té més cara de Borbó ell que Felip VI.

En Solà, segons que llegim, és fill primogènit de Joan Carles i, per tant, germà gran de Felip. Això faria que, segons la relativa lògica reial, hagués de ser rei, perquè va arribar primer al món.

És evident que això els reis no ho tenen en compte. Els bastards (en general, que sempre hi ha excepcions) no regnen. Però si ens posem així, tampoc no hauria de regnar Elionor, que és dona. Felip regna perquè és home, sense tenir en compte que sa germana Helena és més gran. Si Elionor regna com a dona, quan ell va regnar com a home, per què el senyor de l’entrepà no ha de ser rei abans que ell?

Soc republicana fins al moll de l'os, però si el senyor Solà ha de ser candidat al tron em faig monàrquica. Visca el rei, nostre senyor Solà, monarca de la Bisbal, marquès dels maxisandvitxos, amo dels nostres destins, comte del bar El Drac, tiet il·legítim de Froilà, germà d'Helena, per Déu, germà d'Helena.