El ministre de Desinfecció

Borrell es referia a Junqueras, quan ja era a la presó, com a "mossèn Junqueras”

Repassem, aquests dies, les paraules aquelles del nou ministre de Desinfecció, José Borrell. Davant d’un auditori rialler, es referia a l’Oriol Junqueras, quan ja era a la presó. Començava dient: “Mossèn Junqueras...” I l’auditori esclafia a riure, perquè això de “mossèn Junqueras” els feia gràcia. Llavors, ell prosseguia: “No, no, no rigueu, ho dic amb tot el respecte, perquè em recorda mossèn Rafel, del meu poble. Tenen exactament la mateixa arquitectura física i mental”.

És curiós el nivell. El compara amb algú altre que coneix i que, com ell, està gras. Això fa gràcia al públic. No s’hauria atrevit a fer-ho amb una dona, esclar. No hauria gosat parlar de l’arquitectura física i mental de cap dona, ni l’hauria comparat amb una monja del seu poble. Arquitectura física, en diu. L’arquitectura mental no sabem si són les creences religioses (Oriol Junqueras és cristià) o qualsevol altra cosa. En tot cas, aquest “arquitectura”, irònic, ens fa entendre que no els respecta intel·lectualment. No sabem si aquest home, mossèn Rafel, que li ha servit per a la broma cruel, és viu o mort. Per sort, el senyor Borrell té una bona arquitectura física i mental i el seu auditori també.

De vegades hi ha qui compara algú amb una verdulera, una peixatera, una prostituta, un mossèn, un pagès. Ho fan per desacreditar, per destacar-ne el que ells en consideren, des de la superioritat, defectes: aquesta crida massa, aquesta ensenya massa les cames, aquest és beat, aquest altre té accent català... Si escau, després ho aprofiten per dir: “I que consti que jo no tinc res en contra de...” Que estrany trobar divertit que algú sigui gras. Que estrany trobar divertit res sobre algú que és a la presó. Que estrany trobar divertit res sobre algú que és la presó per no res.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF