26/09/2018

Mar, muntanya, Diagonal, Besòs

2 min

EscriptoraDoncs m’ha caigut la bena dels ulls. Ja soc partidària de Manuel Valls. I ja sé que dieu que no convé, que de Barcelona no en sap res. Dieu que Manuel Valls no ha llegit 'El barri de la Plata', de Julià Guillamon, ni la novel·la sobre la Via Laietana d’en Baulenas. Que no sap com són les patates braves del Tomàs, que no coneix Casa Cerdanya, la botiga de carn ecològica de Gran de Gràcia, ni la cuina de l’Hisop, del Gresca, del Sergi de Meià, del Monocrom, del Shangai, que no ha anat al Direkte, a la Boqueria, que no ha posat els peus a l’Havana, o al Viduca, amb els seus Joantònics, que no ha anat a la ganiveteria del Pi, ni a fer copes al Tàndem, al Samba Brasil, a l’Ideal, al Dry, al Negroni, al Boadas, on sempre hi havia en Barril, que no sap on va néixer Núria Feliu, que no sap que el Solange abans era el Harry’s, on hi havia el Quim, de bàrman, que ja va morir i ens va deixar molt sols. Que no coneix els llibreters de Casa Usher, Laie, La Central, Casa Anita, La Calders... Que no sap qui és Violeta la Burra, que ven els seus cedés pels bars, ni s’ha pogut interessar per la captaire africana del caixer del mercat de Galvany. Que no sap el mot amb què anomenem l’obelisc del Cinc d’Oros, ni ha comprat mai bolets al Petràs, ni aus a l’Avinova, ni pintura a Casa Piera, ni ha parlat amb en Permanyer, que ho sap tot de la ciutat, ni coneix el Marc Martínez, que va fer 'El bolero del Raval', ni els gastrònoms Casacas Rojas. Ja l'hi faran saber.

Però soc de Manuel Valls. Perquè m’ha demostrat que sap fer una cosa que nosaltres no sabem fer: escaquejar-se. Tot i que és diputat i conseller municipal de l’Ajuntament d’Evry, fa mesos que no li veuen el pèl. Això el converteix en el barceloní perfecte i cosmopolita, en el mirall i l’exemple de tots nosaltres, els catalans provincians i tancats, que a Espanya tenim aquesta fama de treballadors, de complidors, de puntuals, de treure pa del coi de les pedres.

stats