TOVALLONS NEGRES

En Manuel deu ser més de Halloween o de castanyada?

Ara toca el cosmopolitisme provincià de Manuel Valls

EMPAR MOLINER
EMPAR MOLINER

Van deixar anar la pasta per a la gran campanya d’Inés Arrimadas. Li van plantar aquella carpa en forma de sushi de salmó al centre de la ciutat. Però de vegades la pasta no ho pot tot i la –perdó per la paraula– germanor derivada de l’1 d’octubre va poder més. L’unionisme no tenia prou gent per fer una coalició que li donés la Generalitat. L’independentisme sí. Ser cap de l’oposició la va obligar a una guerra antipàtica en què potser no creu. Queixar-se, enfadar-se, dir que la insulten, haver d’anar a buscar brega. El dia que van muntar la manifestació en suport a la misteriosa senyora presumptament agredida per retirar llaços grocs (no l’hem vista més), alguns dels manifestants van agredir un càmera de Telemadrid perquè es pensaven que era de TV3. Allà es va acabar tot. La joguina era perillosa. Com Tay, la robot de Microsoft amb intel·ligència artificial que, interactuant a Twitter, va començar a expressar comentaris racistes i sexistes i la van haver de desconnectar.

Ara canvi de plans. Res de mal humor. Ara toca el cosmopolitisme provincià de Manuel Valls. Es tracta de buscar el vot 'assenyat' catalanista, el que té por d’una DUI. L’Íbex el vol d’alcalde, i per aconseguir-ho estic segura que, ep, fins i tot, temptejarà els comuns i les seves hipoteques. Però pot passar una cosa força divertida. El vot del 'seny' que fa veure que busca Valls pot no arribar-li mai i pot anar a parar a Maragall, que compta amb l’actiu del seny, però també amb el de la rauxa. Per què? Perquè la gent que vol la independència però té por d’una DUI, el pot votar. I el pot votar perquè sap que aquesta independència, de moment, és només un somni eròtic. El votant sap que, demà passat, no es produirà (tenim gent a la presó i l’exili per intentar-ho). I a aquest votant ja li va bé que la majoria sigui indepe. Perquè si la majoria és indepe s’aconsegueix una cosa: que la majoria no sigui unionista, monàrquica i 'aporellosista'.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF