Futures persones vulnerables

Entenc molt bé que parlin de “persones vulnerables” a l’hora de parlar d’inconcretes ajudes per als confinats que no poden teletreballar. Però i què passa amb els altres? Els que tenen restaurants no són vulnerables, però no podran pagar sous si no obren. I si han de pagar sous no podran pagar hipoteca, i es convertiran en vulnerables. I qui diu els que tenen restaurants diu els que tenen obres de teatre en cartell, col·leccions de moda a punt, raïm per veremar i embotellar, llibres per vendre, concerts per fer, sèries per rodar o lloguers per cobrar. Estem parlant de tot un gruix de gent (m’hi incloc) que gasta i produeix, que no té estalvis o en té pocs, que viu al dia, que procura fer coses boniques i que no entra dins dels paràmetres de la vulnerabilitat. Que paga la pasterada d’autònoms (de les més cares d’Europa) per tenir dret a treballar, que no es desgrava res perquè si la inspeccionen pot passar que no li acceptin ni la benzina que ha posat per anar a predicar a les biblioteques o els casals d’avis. Que fa de banquer, de recaptador de l’Estat i, per tant, guarda l’IVA que li paguen per tornar-lo al cap de tres mesos. I que ara l’haurà de pagar, peti qui peti, amb el coronavirus, perquè si es retarda li cobraran recàrrec.

Tota aquesta gent, que té masies rurals, empreses de tast de vi, de serveis informàtics, d’assessoria jurídica, de logopèdia, d’entrenament personal, de neteja de piscines, de decoració d’interiors... porta molt de temps arriscant-se per fer-nos la vida bonica. Parlen de persones vulnerables i les persones vulnerables ja haurien de hagut de ser ajudades abans d’aquesta infecció mundial. Ara hi ha tot de persones que fins ahir no eren vulnerables, però que en seran si no se les considera vulnerables.