El foc i nosaltres

EscriptoraEn Joan López Alegre ho intentava ahir en un tuit molt alternatiu: “Marcha de antorchas estilo años 30 centroeuropeo, Otegui, los ultras flamencos, los de la Liga Norte, Sastre, en fin... Mañana gran día para visitar la Catalunya interior en paz y tranquilidad, todos estarán en Diagonal para cuando pasen lista”.

Visitar la Catalunya “interior” (preciós concepte que hauríem d’exportar) és sempre una bona idea. Li ho recomano. No sé exactament qui ha de passar llista, però suposo que es refereix als que no són a la presó o a l’exili. En tot cas, passar llista seria una mica complicat donada la participació multitudinària. Pel que fa als ultres que diu, justament és el que tenen les manifestacions multitudinàries: que no cal comptar amb tothom per fer gruix, i és per això que Marcel Mauri, d'Òmnium, feia un tuit advertint que els ultres no hi eren benvinguts. S’hauria de fer en altres manis no tan multitudinàries, això. Les úniques manis amb fatxes incorporats ja sabem quines són, i l'única esperança és que s’esbatussin entre ells, com solen, i s’extingeixin. Si pot ser, abans de pegar càmeres de televisió. Però anem a les torxes.

Els mediterranis adorem el foc. Falles, fogueres de Sant Joan, cremats, aquelarre de Cervera, diables, bestiari de foc de Tremp, trobada de bèsties i diables d’Amposta, i fins i tot (però aquí no m’hi trobareu) sopars amb espelmes. És difícil una festa catalana sense foc. Dir que les torxes et recorden els anys trenta centreeuropeus és com dir que les falles et recorden el martiri de Joana d’Arc. És com dir que els balls de bastons et recorden els camps d’entrenament de nens soldats. És com dir que els campionats de tallar troncs et recorden els treballs forçats. És com dir que fer cagar el tió et recorda les tortures de la Gestapo. És qüestió de voluntat i molt d’esforç. Dada. Els nazis es veu que també bevien cervesa. Per si calgués per a algun altre tuit.