TOVALLONS NEGRES

Per què faig vaga?

Faig vaga, i us hi convido, per dones com la Dolors Bassa

Aquest dijous faig vaga, us convido a fer-la, i provaré de dir-vos per què. Perquè ahir un fiscal interrogava una mestra i sindicalista, la consellera Dolors Bassa, presonera del jutge Llarena des de fa un any, per càrrecs del tot imbècils. I li preguntava, tot incisiu el cavaller, sobre els requeriments de serveis mínims, per part del seu departament, durant una vaga. Ella contestava, polida i entesa com sempre, i venia a dir que el dret a vaga és incontestable, i que ella, tal com era el seu deure, n’havia informat els treballadors. Com que en aquest judici els fiscals ja els han preguntat si són socis d’Òmnium i de l’ANC i si són responsables de tuits amb frases com ara “Defensem la democràcia”, m’ho espero tot. Però vaig pensar: “Això també? Això també és delicte en aquest regne?”

Faig vaga, i us hi convido, per dones com la Dolors Bassa. Vaga per recordar a tothom que hi ha lleis –com la 'llei mordassa'– que ens poden impedir de protestar. I que protestar, protesten fins i tot les bèsties. Per recordar que l’acusació popular d’aquest judici al govern de Catalunya és Vox, partit amic i soci d’Albert Rivera, que s’enfot de les dones. I en especial de les dones que volen el bé comú, com la Dolors Bassa. Per recordar que som súbdits d’un regne on el reietó, col·locat per un dictador, i disculpeu la rima, ven armes a un altre reietó. Per recordar que hi ha un vaixell, l’'Open Arms', aturat en un port espanyol, sense sortir a salvar nens com els nostres, que s’ofegaran sense remei (ja no és època de recordar cap Ailan). Per recordar que la democràcia, com llegir, com córrer, com estimar, com alimentar-se bé, és una qüestió d’entrenament. I que el que és fàcil és la dictadura, no llegir, ajaçar-se al sofà, odiar. Sortiu al carrer, estimats. I somrieu molt fort als que diuen amb una ganyota: “Jo respecto el dret a vaga” (tic-tac, tic-tac...), “però...”.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF