Estimada sogra

Estimada sogra meva, com que no ens podem veure, últimament, perquè estem confinades, t’escric des d’aquesta columna, que sé que llegeixes. L’Ajuntament de Barcelona, que és la ciutat on tens l’immens goig de viure, ha convocat una "sessió de fitness simultània als balcons el diumenge 12 d’abril a les 12 h per fomentar la pràctica esportiva a casa durant el confinament pel coronavirus”. Espera’t, espera’t. No truquis a les amigues, encara. Diu que tècnics de centres esportius ja han preparat una coreografia i la posaran a disposició de tothom perquè la pugui practicar. Suposo que algú de l’Ajuntament ha pensat que justament això és el que us cal, més que no pas un servei a domicili de cava i vitamina D. No, no. No t’enviaran un entrenador personal amb mascareta perquè et faci unes correccions posturals al passadís de casa teva. T’ho hauràs d’aprendre mirant uns vídeos que ja circulen per la xarxa. I per cantar-ne les excel·lències, d’aquests vídeos, que pobres que resulten les paraules...

Ja t’ho diré, sogra. El teu balcó és un balcó sobreocupat. Hi tens el cartell d’Òmnium en favor dels presos polítics i, ara, hi surts cada vespre a fer l'aplaudiment pels sanitaris. Però fer-hi la coreografia aquesta de l’Ajuntament no t’ho aconsello. I no t’ho aconsello perquè t’estimo. Tu no ets Margot Fonteyn, ni has estudiat al Royal Ballet: si fas la coreografia que proposen els tècnics aquests en fitness et desllorigaràs els braços i no ens podràs acabar el cobrellit. Però és que això no serà el pitjor que et pot passar. El cobrellit, rai. El pitjor és que per fer-la bé, per fer-la tal com ha estat pensada, la coreografia, caldria un balcó de 200 metres, sogra estimada. El teu balcó fa dos metres per un i hi tens els testos dels enciams. Et precipitaries daltabaix com un turista qualsevol de Magaluf. Faries balconing involuntari. I això sí que no.