14/06/2019

Dos-cents bitllets de cinc-cents

2 min

Llegeixo la peça d’investigació de l’ARA sobre el finançament de Manuel Valls, gràcies a la qual sabem que el candidat va demanar al grup d’empresaris catalans que el volien d’alcalde un sou de vint mil euros nets al mes. L'article explica que testimonis que van assistir a un sopar de suport que van organitzar-li diuen que “els va quedar una imatge gravada: a mesura que Manuel Valls els anava saludant, alguns dels assistents obrien la cartera i li donaven diners al candidat per finançar-li la campanya”.

Aquest moment, meravellós, ens indica, primer de tot, una cosa: els que treien els calés eren els homes, no les dones, perquè elles no haurien obert carteres, sinó portamonedes. Però quants diners li donava cada un? Descartem, esclar, les monedes. I descartem, també, alguns bitllets; els de cinc, els de deu i els de vint, que els empresaris, sens dubte, veien més adients per a l’aparcacotxes de l’entrada. Els de cinquanta em semblen poca cosa, tot i que si tots els assistents del sopar (uns cinquanta, segons el reportatge) li van donar cinquanta euros va reunir 2.500 euros en una nit. Esclar que potser li van donar cent euros cadascun o un bitllet de cinc-cents. O dos bitllets de cinc-cents cadascun. O quatre. I en aquest cas, Valls hauria reunit 100.000 euros. Sabem que cada particular pot donar 50.000 euros a un partit.

Però on els va desar, Manuel Valls, aquests bitllets? Dos-cents bitllets –per dir-ho com la meva tieta Pura– “fan bulto”. Se’ls va desar en una cartera, també? Jo em decanto més aviat per una bossa. M’imagino una bossa Louis Vuitton ben elegant. I m’imagino que, un cop la bossa va ser plena, algú va fer broma i va dir: “No deu pas ser del 'top manta', oi, aquesta bossa?” I m’imagino que tots van riure i que algú altre va dir: “Esclar que sí! Hem d’aprofitar, abans que en Manuel faci fora la Colau!”

stats