Doctor, no tinc papers, quin paperot

Entenc que la mesura del TSJC és ideològica i no pas econòmica

La nova consellera de Sanitat, Alba Vergés, es trobarà amb un paper a la taula. Un paperot, més aviat: la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que “anul·la l’ordre que va dictar la Generalitat el 2015 per garantir l’atenció sanitària als immigrants en situació irregular”. Hi ha una norma de l’estat espanyol que els en deixa fora, exceptuant les urgències, les embarassades i els nens. Diuen, els partits que la van votar, que “a Europa es fa”. La qüestió no és el que es faci a Europa, perquè a Europa, entre altres activitats, s’hi mantenen criatures en campaments. La qüestió és que els representants catalans que vam votar consideraven que ningú havia de quedar-se sense metge.

La consellera, com Boi Ruiz i Toni Comín, haurà de fer mans i mànigues per no desobeir aquestes lleis que a la justícia espanyola li ve de gust tombar i a la vegada no desatendre tots els ciutadans que viuen entre nosaltres, tinguin papers o no. La cosa, ara, està d’aquesta manera: si ets metge i et ve un sensepapers d’urgències el pots atendre. No estàs obligat a deixar-lo morir. A un nen, també. I a una embarassada. Això sí, quan l’embarassada hagi parit, ja no. Tot i que, com sap tothom que ha parit, quan has parit hauries d’anar al metge. Al nadó sí que el podrà atendre. Però quan faci divuit anys, ja no. És igual si ha d’anar al ginecòleg, a l’osteòpata o a l’oculista. Que es foti. L’avi del nadó, si no va d’urgències, tampoc no tindrà dret a metge. Si li fa mal l’esquena, si no s’hi veu, si té anèmia, que es foti, també.

Com que atendre aquestes persones no és una despesa monumental que faci caure el sistema sanitari català (el sistema sanitari català ja està sota mínims), entenc que la mesura és ideològica i no pas econòmica. Si fos econòmica, per exemple, es faria un tall per edat, estat de salut o ingressos dels ciutadans. Qui vota i qui decideix aplicar aquesta llei té la possibilitat de pagar una mútua per a la seva família. No coneix ningú sense papers. No hi conviu a la porta de l’escola. Aquest és el drama.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF