Jura dir la veritat? Sí, per Snoopy!

Montserrat del Toro ha dit que va tenir por quan escorcollava la conselleria d’Economia, i aquesta por, sigui el que sigui, s’ha de respectar i, si cal, tractar. No és important que no existeixin els monstres, si el teu fill té por dels monstres. Cal comprendre la por.

La por, però, pot ser molt perjudicial per als acusats de rebel·lió si resulta que li altera la percepció de la realitat. Aquest dimecres, Andreu Van den Eynde li va preguntar si era seguidora de pàgines ultres. Ràpidament, Marchena, el 'majete', li va dir que no seguís, que si no havia fet un tuit ("lanzado un tuiter", que diria el fiscal) no era rellevant. No és rellevant això i sí que és rellevant ser soci d’Òmnium, que ho han preguntat a tots els acusats (excepte a Cuixart). ¿Que segueixi aquestes pàgines i que segueixi també el partit Ciutadans pot influir en aquesta percepció?

Montserrat del Toro va dir que havia sentit la veu de Carme Forcadell per un altaveu, però Carme Forcadell no va parlar per cap altaveu. Va dir que havia vist la multitud aixafada contra la porta de la conselleria d’Economia, quan això no és possible, perquè sempre hi va haver dos mossos d’esquadra en aquella porta. Una porta, per cert, d’aspecte modernista. Vull dir: amb fusta, forja i vidres de color verd, estreta. La munió que podria posar-hi les mans, en aquells vidres, com ella diu, són com a molt, com a molt, quatre. I prims.

Si menteix en això, potser perquè té els records alterats, ¿està mentint també quan diu que va sentir el soroll típic “del tumulto”? ¿Quan va veure algú que no sap si és un home o una dona però sí que sap que portava un micro de Tv3? ¿Quan va veure, a través d’aquest vidre, un home que li sembla que duia una bandera i que escopia a un policia? Són imatges, certament, que no tenen res a veure amb la rebel·lió i la sedició. Però són, com es podria demostrar si el jutge Marchena deixés contrarestar els testimonis amb les imatges de les càmeres, falses.