TOVALLONS NEGRES

Els diners de la Carmen

És evident que quan tens pressupost tot es veu d’una altra manera

Els comuns reclamen al govern de la Generalitat amb quins diners compten per executar els pressupostos que els haurien d’aprovar. Ells “lamenten” que el govern “hagi renunciat a les tres vies per dotar de més recursos la tresoreria de la Generalitat”, que són “la lluita contra el frau fiscal, la reforma fiscal i els pressupostos generals de l’Estat”. Ho demanen (amb bon criteri) perquè algunes d’aquestes propostes seves sembla que no s’acceptaran. Ara bé, parlem-ne. De què serveix que Catalunya gasti diners en “lluitar contra el frau fiscal”, si no tenim Hisenda pròpia? Que Catalunya lluiti contra el frau fiscal pot fer que Espanya recapti més diners de Catalunya. Però tant de bo aquests diners es quedessin aquí, ara mateix, i servissin per fer polítiques socials, però també culturals o mediambientals, que farien que hi hagués més feina i per tant menys necessitat de polítiques socials. No és així. La pregunta dels comuns és pertinent. Però en falta la segona part: “Amb quins diners compta el govern d’Espanya per executar els pressupostos” que se’ls haurien d’aprovar? 

El que et crida més l’atenció si viatges pel País Basc o Navarra, uns territoris que sí que poden distribuir el que recapten, és veure la quantitat de flors a les rotondes, als parterres, als balcons dels Ajuntaments. Es nota que tenen virolla. (I les flors, a part de bellesa, també donen feina). A Extremadura –hi tinc un germà– sempre et crida l’atenció l’obra pública. Poliesportius i centres culturals immensos per tot arreu amb la calefacció ben forta. Al poble del meu germà, l’Ajuntament té un pressupost per contractar els aturats durant uns mesos, donant-los qualsevol feina, perquè així, després, puguin cobrar l’atur. És evident que quan tens pressupost tot es veu d’una altra manera. Nosaltres, si volem fer una via de tren o una pel·lícula necessitem els diners que ens envia a contracor la Carmen Maura i, a més a més, el permís del Parlament d’Extremadura.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF