Després de l'estiu

EscriptoraPassa l’estiu però no és un estiu normal i arribarà el setembre i l’octubre i farà un any que vam votar. Farà un any que ciutadans andalusos van acomiadar els policies cantant "A por ellos, oé, oé". I "ellos" érem nosaltres. I cantaven perquè els semblava bé que hi anessin, a per nosaltres. Serà llavors quan tots els polítics i activistes empresonats seran jutjats per rebel·lió i sedició. Veient ahir com a Telecinco parlaven de l’etarra Santi Potros mentre ensenyaven un cartell on hi deia "Llibertat presos polítics" vaig pensar que la sentència ja la deuen tenir a punt. Que els condemnaran a una dècada de presó (no poden "condemnar-los" a menys anys que als joves de la baralla d’Altsasu amb policies de paisà). I que l'única solució serà el Tribunal Europeu de Drets Humans. Com també per a ells, els d’Altsasu.

Esperen que ens cansem, amb la calor, perquè la protesta pacífica al carrer els incomoda. Tots, tots ells, saben que no hi ha rebel·lió (excepte, esclar, que considerin, llavors, que la protesta de taxistes de l’altre dia va ser "alta traïció" i "espionatge") i que la presó preventiva és injusta. Però saben també que deixar-los lliures faria que el carrer esclatés d’alegria. "Me sabe mal, oye, pero...", mormolen tot escurant caps de gamba de Palamós. No els agrada veure cambrers, botiguers, socorristes o dentistes amb llaços. No els agrada veure la solidaritat dels turistes. Per tant, ja els va bé que la ultradreta els faci la feina. Voldrien que el judici anés ràpid, que no se’n parlés gaire (sobretot a l’estranger) i que les bones persones se n’oblidessin aviat i pengessin a Instagram fotos de peus a la platja.

Però les bones persones (que en són moltes) no ho faran. Seran al carrer quan passi l’estiu, perquè hi ha gent que hauria de ser al carrer i no hi és. Seran al carrer més que mai unides en el trosset d’història més important que segurament viurem tots plegats. Llavors, després, ja ens seguirem esbatussant civilitzadament.