Desinfectant el potus
Donald Trump, president de la màxima potència mundial (que és el contrari d’impotència mundial), ha tingut una idea genial per curar el coronavirus i ha escampat la bona nova en horari de màxima audiència, per a goig i gaudi dels científics que l’acompanyaven, que a hores d’ara encara es troben en un estat que costa descriure amb pobres paraules. El Potus (que és aquest acròstic del president que sense voler significa el nom d’una planta d’oficina, President of the United States) ha proposat injectar desinfectant als malalts. És brillant. Com no se'ns havia acudit? Que orgullós que deuen estar-ne la Melania i en Bannon.
Després, veient el rebombori mundial, el Potus ha dit que parlava amb sarcasme. No és cert. És pura modèstia i ganes de no ser el centre d’atenció. I com que em sembla una idea tan bona estaria disposada a presentar-m’hi voluntària. Però no ho faré, perquè em sembla que és molt més útil per a la comunicació de la Casa Blanca que s’hi presenti ell mateix. Jo l’acompanyaré i en prendré nota. Ell ha tingut la idea i és just que també se n’emporti la glòria. I és per això que, des d’aquesta columna –sé que els seus assessors llegeixen l'ARA en anglès–, li faig la proposta de passada que li demano uns aclariments. Ha dit desinfectant i no ha dit quin. Coneixent-lo ja m’imagino que no serà ecològic, però, tot i així, de desinfectants n’hi ha molts. No és el mateix, per exemple, un netejavidres de marca blanca o un netejavàters amb perfum de llimona. Però no seré jo qui comenci a exigir en un moment tan greu com el que vivim.
No vull negar els riscos de l’empresa que en Donald i jo ens disposem a emprendre. Podria passar que, efectivament, el desinfectant intravenós acabés amb la vida del virus però també amb la seva. Diria que injectar desinfectant en un cos humà no deu fer que et pugin les defenses. Seria un dany col·lateral lamentable, no cal dir-ho. Si fos així, jo m’apressaria a dir que tot aquest article està fet amb sarcasme.
