TOVALLONS NEGRES

Cremar Colom

Veure una estàtua franquista o un nom de poble amb nom franquista em provoca incomoditat

Escolta aquí l'article en àudio

L’altre dia, al final de la mani de l’orgull LGTBI, algú va encendre quatre paperets per “cremar” Colom. Hi ha un moviment a tot el món que proposa enderrocar les estàtues erigides a prohoms que s’han esforçat per anar contra els drets humans. Sol passar que les estàtues han estat encarregades per ells mateixos i són horroroses.

Veure una estàtua franquista o un nom de poble amb nom franquista em provoca incomoditat, però veure l'estàtua de Colom, no. I diria que és per una qüestió de temps. En la meva memòria, l'escabetxina de Colom ha prescrit. I suposo que és per la mateixa raó que la tragèdia del càmping dels Alfacs em commou i la de Pompeia, en canvi, no. Però imaginem que decidim enderrocar-les, aquestes estàtues. També n’hauríem d’eliminar, llavors, les obres? Vull dir: si enderroquem l’estàtua d’Antonio López, esclavista, ¿hem de cremar els llibres de Verdaguer, que ell va finançar amb aquests diners tacats de sang? Si enderroquem l’estàtua de Colom, torturador d’americans, ¿hauríem potser de deixar també de menjar patates i tomàquets, que és el que va espoliar-los? Si considerem que l’obra de Verdaguer, les patates i els tomàquets són, per se, coses bones i que, per tant, les hem de gastar ben contents, pensem si trobaríem ètic fer servir una vacuna que haguessin aconseguit els nazis gràcies als experiments amb presoners als camps de concentració. No, oi? Però és que, d’altra banda, no tot són estàtues lletges. També hi ha quadres bonics. Els Reis Catòlics són els que van finançar l’escabetxina de Colom i, com la majoria de reis, es van fer retratar. Per tant, no enderrocaria l’estàtua de Colom o la d’Antonio López; el que faria és posar-los una placa per explicar-ne el context o... deixaria que se n’encarreguessin els grafiters més creatius.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF