Com és que no se’ns havia acudit?

Inés Arrimadas va dir a TV3 que ella vol “una escola amb tres llengües vehiculars: català, castellà i anglès”. Per tant, entenc que no li està bé el sistema de l’escola catalana, que funciona des de fa anys (ella encara no es dedicava a la política) i garanteix el bilingüisme. Com que els exàmens demostren que el castellà el dominen tan bé (o tan malament) com els de Jerez de la Frontera, entenc que no es queixa dels resultats sinó de la manera.

Però vehicular ve de vehicle. Llengua vehicular vol dir, doncs, que és la que es fa servir per ensenyar totes les assignatures del temari, amb l’excepció, esclar, de les altres llengües. És per aquesta raó que tenir tres llengües vehiculars és no tenir-ne cap. En un horari de classes de primària hi ha (a part de les llengües) educació física, matemàtiques, medi, arts i música. També tutoria i religió o reforç. Per dur a terme la idea d’Inés Arrimadas s’haurien de partir les assignatures que no són llengües en tres. Per tant, es farien dues assignatures en català, dues en castellà i dues en anglès. Llavors, hauríem de compensar les hores de menjador i el pati (on amb els monitors, cuiners o amics ja es parla espontàniament en castellà, que també és la llengua del 99 per cent de canals infantils). Perquè, si no, el que passaria és que els nens no catalanoparlants no dominarien la llengua pròpia de Catalunya. I cap d’ells, per cert, excepte els angloparlants, dominaria l’anglès. Per fer-ho caldrien més hores. I més professors especialistes que ara no tenim.

En una qüestió tan delicada com l’ensenyament, els polítics han de deixar treballar els tècnics, perquè fer política no és crear problemes: és solucionar els que hi ha. I als polítics se’ls nota molt si parlen amb coneixement de causa o no. Qui té fills va a les reunions de l’escola i parla amb els altres pares, alumnes i, sobretot, mestres. El problema que tenim a l’escola no és cap més que el pressupost.