Alegria infinita al gremi de gelaters

Admirada dietista Magda Carlas, sap que soc una fervent seguidora de les seves columnes dedicades a la nutrició. La veig per la tele tan en el seu pes que em moro d’enveja. Per desgràcia, els gelats, les patates rosses, el porró, les seques o els calçots (allò que diu l’Albiol que és “un ajo”) formen part del meu dia a dia organolèptic. No és que “piqui entre hores”, és que de vegades, entre hores, deixo de picar. “Ets el que menges”, diuen. No és cert. Afirmo que “ets el que no menges”.

Però no li escric per explicar-li les meves alegries diàries, sinó per parlar-li d’un nou cas d’intrusisme. L’altre dia Inés Arrimadas va tocar el tema de la nutrició en un míting, cosa que em fa pensar que aviat també tindrà una secció de “vida sana” a la tele. Arrimadas és la de Ciutadans, els de la carpa gegantina. Fa gràcia, perquè Colau (la que va tenir una nòvia italiana que la va marcar) va eliminar la carpa de la pista de patinatge a la plaça Catalunya perquè era molt grossa, però és que a dins de la carpa de Ciutadans t’hi caben sis pistes de patinatge i te’n sobra per fer un annex de la presó d’Estremera. Només amb el que es gasten en segurates en aquella carpa, els de Junts per Catalunya t’obren 20 ambaixades. Però anem al gra.

“Ens van prometre que menjaríem gelat de postres, i això és dolent des del punt de vista nutricional. S’ha de menjar fruita. De l’estelada no es menja, es menja de la feina, de les factures que et paguen”, va dir Arrimadas a Manresa. Ja ho veu. Arrimadas troba que el gelat és dolent des del punt de vista nutricional, cosa que el gremi de gelaters segur que li agraeix. Digui’m, Magda, ¿el gelat “és dolent” des del punt de vista nutricional? ¿O dependria de la dosi? En canvi, ¿la fruita és bona sempre? ¿Puc menjar-me tres quilos de taronges o si em menjo tres quilos de taronges tindré cagarrines?