Acoteu el cap, agenolleu-vos...
L'enyorada Inés Arrimadas (com en trobem a faltar els happenings) ha fet un tuit lluminós a propòsit del diàleg entre el govern d'Espanya i de la Generalitat. Diu: “Sabemos que el gobierno Sánchez ha bajado la cabeza ante los separatistas, pero ver al 'casi vicepresidente' Iván Redondo hacer reverencias a Torra como si fuera un rey es demasiado incluso para ellos". La dama es referia a una inclinació de cap de l'esmentat polític quan encaixava amb ell.
Tot i ser un tuit de Ciutadans –i, per tant, un tuit destinat a embolicar la troca i crear mal rotllo–, val la pena aturar-s'hi. A Inés Arrimadas li sembla malament que Iván Redondo inclini el cap davant del president de la Generalitat “como si fuera un rey". Per tant, per a ella inclinar el cap davant del president de la Generalitat és incorrecte perquè no és un rei. I, esclar, per a ella, inclinar el cap davant d'un rei és perfectament correcte perquè és un rei. Per a Inés Arrimadas, doncs, només el rei es mereix la inclinació de cap d'algú altre. El rei és superior a Iván Redondo i a Inés Arrimadas i per tant se li ha de demostrar.
El gest d'Iván Redondo em sembla un gest de cortesia i prou. Un gest de respecte, que –d'acord– és un concepte potser una mica llunyà de l'ideari del partit d'Arrimadas (un partit que, al Parlament, va merèixer la gloriosa frase de Meritxell Budó "Això no és un bar"). Però no em sembla un gest de pleitesía. Sí que em sembla, en canvi, un gest de pleitesía aquest que fan els súbdits llepons d'agenollar-se davant del rei, l'esposa del rei i les filles del rei. Però Inés Arrimadas ha deixat ben clar que li sembla un gest de pleitesía i que un gest de pleitesía només se'l mereix el rei. Suposo que en podem dir "supremacisme complaent" o "lleponisme agraït". No ho entendré mai.
