Els 50 anys a la presó

L'endemà que hagin encausat els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, per l’1 d’Octubre, juntament amb tres desenes de persones més, llegeixo que l’Oriol Junqueras fa cinquanta anys. Els fa a la presó, sense ells tres. En aquest any de presó preventiva, esclar, hem sabut que feien anys molts dels presos. Fa més d’un any de la presó preventiva. Tots ells hauran passat l’aniversari a la presó.

Veient el judici, de vegades, intento fer el mateix que faig quan escolto música o menjo o corro per la muntanya. Intento imaginar que és el primer cop. Si faig això amb el judici, quan el fiscal pregunta si la gent feia cua per votar, si impedien que la policia agafés les urnes plenes, i quan els defensors pregunten si van pegar als votants, em quedo perplexa, perquè, a força de sentir-ho, la paraula “vot” o la paraula “urna” ja ha perdut tot el sentit. Estem parlant de gent que votava. Votava il·legalment, només perquè l’estat pare –l’estat que compta amb els militars, els jutges i el rei– no permetia votar legalment. L’aniversari és entre reixes per aquest acte, aquest simple, rotund, senzill, genial acte. Comptar què vol la majoria. Un acte il·legal (a Espanya) però no il·legítim. Com no és il·legítim cardar amb algú del teu mateix sexe, masturbar-se, creure en Déu o no creure-hi, que són actes que en altres èpoques i en altres llocs han estat o són il·legals.

Enmig de tot això, dilluns el jutge Marchena, 'el majete', es va atansar als periodistes i, segons ens expliquen els que hi eren, per fer-se el simpàtic els va anomenar “massa”. La broma la podria fer molta gent –és una de les doctrines que repeteixen els policies que ens van pegar– però no ell, que dictarà sentència contra l’home que complia cinquanta anys a la presó i contra tots els altres, persones pacífiques amb milers de vots legítims (i encara no il·legals) al darrere.