Per dur els nens a l'escola

Llegeixo a l'ARA les raons per les quals en Manel Fuentes ha fet saber que deixa de presentar El matí de Catalunya Ràdio . MCR , que en diuen, amb aquesta febre que hi ha ara per convertir qualsevol títol en un acrònim informal i proper. Diu que ho fa "dolgut per les crítiques de Fèlix Riera" i perquè vol "tenir temps per acompanyar els petits a l'escola".

Tothom que té fills valora molt poder portar-los-hi. Llevar-los, discutir-hi per la roba, esmorzar plegats, fer-los el petó abans de deixa'ls-hi, esperar-se fins que la fila es posa en moviment, observar els seus caparronets (adorables i inconfusibles) de lluny. Això no té preu. Recordo que fa pocs dies en Ramon Pellicer va explicar en una entrevista a Els matins de TV3 que estava molt content, cada matí, de preparar els entrepans dels seus hereus. Però també va explicar, esclar, que, en canvi, no és a casa quan se'n van a dormir, perquè fa el Telenotícies . Per tant, no els diu que "després de Tom i Jerry cap al llit", no els dutxa, no els repeteix que es posin el pijama, no els explica el conte...

Hi ha molts pares que no poden dur els fills a l'escola o que no els poden recollir. I que serien molt feliços de fer-ho. I, ves per on, aquests pares s'han de considerar, avui en dia, uns privilegiats, perquè vol dir que tenen feina. Per això em van fer pensar les paraules d'en Fuentes. No és que hagi dit que plega i, per tant, en conseqüència, podrà fer el que no feia. És que ha dit que plega per poder-ho fer. Jo mateixa he plegat d'alguna feina (una d'elles, un programa amb en Fuentes, justament), però eren altres temps. No tenia menors al meu càrrec. Ara la crisi és tan present en les nostres vides que quan algú t'explica que ha decidit no treballar per passar temps amb la família l'única cosa que se t'acut és calcular com s'ho farà, doncs, per mantenir-la.