El doctor Estivill

Ahir a la premsa hi havia una entrevista clàssica amb el doctor Estivill. Les entrevistes al doctor Estivill, per mi, són un gènere en si mateixes. De manera que, amb el permís de vostès, n'extrauré unes proteïnes.

Com és habitual, el bon doctor va contestar la pregunta: "Fer l'amor abans de dormir pot provocar insomni?" I va contestar allò que sol contestar: "L'home que fa moltes hores que està despert, després de l'orgasme es relaxa i s'adorm de seguida. En canvi la dona, per la seva fisiologia, no s'adorm tan de pressa. Per això la migdiada és el millor moment per fer l'amor".

D'aquesta frase del doctor es dedueix que el fet que els homes s'adormin després de fer l'amor no és del tot correcte. I, de fet, persones de tota confiança m'han assegurat que hi ha dones que després de fer l'amor volen parlar. (I no precisament de quin és el telèfon de Ràdio Taxi.) Aquestes dones troben lleig i poc respectuós que l'home o els homes amb els quals fan l'amor s'adormin.

En un món ideal, hom fa l'amor amb qui vol i a l'hora que vol. Però en un món no ideal, hom fa l'amor a l'hora que pot, potser amb qui vol, però potser no amb tothom que voldria i potser no sempre que vol. És difícil coincidir a l'hora de la migdiada, perquè no sempre es pot fer migdiada.

Per això, potser l'única solució que tenen aquestes dones per evitar la narcolèpsia masculina postcoital és abraçar el lesbianisme.