Dimecres al matí aquesta dona es va quedar clavada al festival lingüístic que és Telecinco. Tot va començar amb la propaganda d'un programa que mostrava dos éssers femenins (diria) i un d'ells li xiclava a l'altre: "Ara sí. Has sembrat la guerra!" Em va agradar molt això de sembrar la guerra. Per què s'ha de declarar la guerra, si es pot sembrar? No és molt menys invasiu sembrar-la, a poc a poc, que declarar-la? Així, no cal que diguis que ha esclatat. Pots dir que ha florit.
Després ja va sortir en Màxim Huerta i va donar pas a a una reportera que va dir que una atracció de fira que va caure hauria pogut aixafar "literalment" el cap d'unes persones, en cas que aquestes persones hi haguessin estat a sota. (Això del "literalment" es fa servir "literalment" per tot.) I a continuació van fer la tertúlia sobre la princesa Letícia i la seva actual parella, el príncep Felip d'Astúries i de Girona. Especulaven si les fotos que els havien fet eren consentides o robades. Quan un tertulià va declarar que el biquini reial era horrorós un altre va exclamar: "Això sí, quin tipàs!" I en Huerta, que és la veu del poble i que sap quin és el seu públic tipus, va fer: "Un moment! Ja n'hi ha prou d'equiparar tipàs amb estar prim!" Aleshores, un altre dels tertulians va dir aquella frase clàssica, tendra i falsa: "És que a partir d'una edat, la dona ha de triar entre tenir una cara bonica o un cul bonic". I va afegir: "I ella ha triat el cul…" No hem de patir. El seu fervor monàrquic va fer que afegís, immediatament, que la cara també la tenia mona.
Aquesta frase de la cara i el cul la diuen molts éssers, convençuts d'estar-nos oferint una revelació. Un dia vaig sentir-li dir a Massiel. I sincerament, encara ara no sé què coi va triar.
