TOVALLONS NEGRES
Misc 30/08/2013

Ser asexual

i
Empar Moliner
1 min

UN MAGNÍFIC I BEN TRAVAT reportatge de Selena Soro en aquest diari ens donava notícia d'un grup de persones que s'autoanomenen "asexuals", perquè han optat per viure sense sexe. El sexe els resulta desagradable. Llegint el text vaig saber que alguns d'ells tenen parella (també asexual) i que demanen que se'ls consideri part del moviment gai, lèsbic i transsexual.

Que gais, lesbianes i transsexuals puguin agrupar-se en un col·lectiu té lògica, perquè aquesta unió els fa visibles per denunciar la discriminació a la qual encara se'ls sotmet. Per exemple, poder expressar amor en públic sense que se'ls mirin malament (o els peguin o els empresonin). O poder-se casar (per poder heretar o fer la declaració de la renda conjunta). O poder adoptar. Però quina discriminació pateixen els asexuals més enllà de la sorpresa que causa, sempre, no fer com la majoria? Els asexuals no tenen cap problema a l'hora de "no demostrar" amor en públic. Ningú no els tancarà a la presó per "no fer-ho". Esclar que n'hi pot haver que, tot i sentir rebuig pel sexe, siguin homosexuals. Però aleshores és ben fàcil. Es poden integrar al col·lectiu de gais i lesbianes. Si no, jo diria que causen la mateixa indiferència a la població que els capellans i les monges, que en general també en són, d'asexuals.

No acabo d'entendre, doncs, que vulguin unir-se a un col·lectiu que té problemes greus per culpa de la seva condició. Però, en canvi, no em sorprèn. No practicar el sexe (i, per tant, no haver de seduir ningú, no haver de posar música romàntica, no haver de parlar durant hores) deu deixar moltíssim temps lliure.

stats