¡Viva Franco!

Llegeixo a l'ARA que Alícia Sánchez-Camacho va ser rebuda amb crits de " Viva Franco " en una castanyada a El Hospitalito del Tenebroso (l'Hospitalet de Llobregat). Va ser un fan, que es veu que va xisclar: " Viva Alicia, viva España, viva Cataluña unida, viva los catalanes (catalanes somos todos), viva Franco ". M'atreveixo a afirmar que els visques són en ordre descendent d'importància. La primera és l'Alícia (se suposa que Sánchez-Camacho), després ja ve Catalunya (però unida, si no, no), a continuació la postil·la necessària " catalanes somos todos " i finalment el " viva Franco ". Es veu que cap dirigent del Partit Popular no li va fer cap recriminació. I ho comprenc.

" Viva Franco ", fins no fa gaire, se sabia què significava. Volia dir "visca el dictador Francisco Franco". I ho deien persones com aquest senyor, votants de la dreta. Però és que, ara, en boca dels polítics les paraules van molt barates. Qualsevol polític sense vergonya, i amb massa immaduresa per acceptar que les coses no són com ell voldria, pot comparar opcions polítiques democràtiques (i això inclou manifestacions com la de l'Onze de Setembre) amb el nazisme, el franquisme o el marxisme. L'altre dia, a TV3, José Montilla (que per si no el recorden va ser president de la Generalitat) va contestar una pregunta de l'Ariadna Oltra amb aquesta frase: "Franco era molt aficionat a fer referèndums". I amb això insinuava que Artur Mas pot ser un franquista. I, de fet, jo també, perquè jo també vull fer un referèndum. És més, m'atreveixo a dir que el volia fer abans que l'Artur Mas.

Quan aquest admirador de l'Alícia Sánchez-Camancho, doncs, va cridar " viva Franco ", podia referir-se a qualsevol. Per exemple, podia estar cridant " viva Artur Mas ". I és per això que els dirigents populars van decidir callar. Devien pensar que era un votant de CiU camuflat.