31/12/2017

Tutankhamon i Borrell

2 min

EscriptoraLa companya de Catalunya Ràdio Coia Ballesté va advertir-nos del desastre amb un tuit: l’exministre Josep Borrell va patinar. Va patinar no pas de manera metafòrica, sinó real: es va fotre de lloros a Taüll.

De resultes de l’accident, Borrell es va fer un trau al cap. Se’l van haver d’endur en ambulància i, en el trajecte, el vehicle va atropellar un gos. Es fa dolorós, davant de tanta mala sort, recordar l’exministre fent discursos sobre la fractura de Catalunya.

Que l’obertura de closca d’aquest home s’hagi produït precisament a Taüll -bressol del Romànic i de l’esquí, no per aquest ordre- no és casual. I que en el trajecte cap a l’ídem (el CAP) es produís l’atropellament d’un cànid tampoc és casual. El cas em recorda un altre cas, també obscur: el de la maledicció de Tutankhamon.

Efectivament, pocs mesos després que la tomba fos oberta, Lord Carnarvon, que era qui pagava l’expedició, va morir per la picada d’un mosquit. El seu germà també va morir poc després. I diuen, diuen, que el canari que tenia l’arqueòleg Howard Carter també va palmar quan van obrir-la.

En fi, amics, suposo que tot quadra. Lord Carnarvon va morir per pertorbar la pau eterna de Tutankhamon, juntament amb el canari flauta de Howard Carter, de la mateixa manera que Josep Borrell ha patit una fractura cranial, al mateix temps que un gos ha estat atropellat, gràcies a la maledicció del Pantocràtor. Josep Borrell, així com els seus amics de l’article 155, han gosat moure les obres de Sixena d’allà on eren cuidades i respectades. El fantasma de Josep Gudiol, que va ser el responsable del seu salvament durant la Guerra Civil (sense ell serien cendra) i que va arrencar-les, juntament amb els habitants del poble, i que va recaptar pasta per restaurar-les sense que cap Borrell de l’època digués res, està fent que a Taüll les energies es moguin. No ho aturarà ni Sandro Rey.

stats