Avui, dia de Sant Jordi, em miraré els venedors de roses pakistanesos que, contràriament al que fan sempre, hauran sortit de cacera de dia, i pensaré en la notícia que va donar, no fa gaires dies, TV3. "Una quinzena d'inspectors d'Hisenda pentinen el Mercat de la Flor de Vilassar per primera vegada en trenta anys". L'acció devia anar encaminada a buscar defraudadors florals. Van visitar parada per parada per comprovar que tothom facturés aquest nou IVA contraproduent i bèstia.
Hi pensaré quan vegi la senyora que normalment ven llimones i alls al mercat, però que avui també en ven, de roses. Roses sense cap olor, sense possibilitat de factura i, per tant, gairebé regalades. Per vendre roses per Sant Jordi només cal un metre de bandera catalana (avui sí que toca, el negoci és el negoci), agulles d'estendre i taula plegable de càmping. I també hi pensaré quan vegi estudiants de l'últim curs d'ESO, que han muntat una paradeta de roses per pagar-se el final de curs. I també quan vegi la paradeta de roses "diferents". És a dir, una paradeta de roses de roba, o de paper, que "tenen la gràcia que duren sempre", oi?
Qui més qui menys, en un dia com aquest, s'ha queixat dels publicadors de llibres que ocupen parades i contribueixen a la desforestació dels boscos amb obres universals com Ser coach es fàcil , Running i jogging per a skinheads o Receptes de microones per a bisexuals (totes tres amb pròleg d'Anna Tarrés i Mario Vaquerizo). De manera que potser avui val la pena comprar una rosa a un florista no mediàtic. Des que l'IVA de les flors ha pujat al 21%, només reben rams els difunts i la reina Sofia quan va al ballet. És tragicòmic que els del mercat de Vilassar hagin de demostrar que sí, que paguen aquest IVA desproporcionat i que, per tant, o abaixen preus o pleguen, mentre cada nit en cada bar t'ofereixen roses sense olor i sense IVA.
