02/04/2011

Se't desfà a la boca, no a les mans

1 min
Se't desfà a la boca, no a les mans

Vaja, m'han convençut. Hauré d'anar al teatre a veure Gang bang .

Ahir -empesos, suposo, per l'elegant campanya de màrqueting que ha fet de l'obra en Josep Miró i Ardèvol- dos espontanis van saltar a l'escenari durant la funció cridant "Viva Cristo Rey". La cosa s'ha sabut -llegeixo a l'ARA- perquè la periodista Anna Pérez Pagès ho va piular. I, sincerament, admiro la capacitat d'anàlisi que va tenir. Jo m'hauria pensat que formaven part de l'obra. Per tant, haig de felicitar la companyia per haver despertat la sensibilitat del líder i guia d'E-cristians, que treballa per ells de manera tan desinteressada com eficaç. La prova és que ara fins i tot la meva tieta Pura sap què és un gang bang . Per cert, suposo que per a les entrevistes als actors i tot el tema de premsa hem de trucar directament a E-Cristians.

Així doncs, m'agradaria fer-li un prec a aquest nou Lluís Bassat. Ja sap que el teatre perd espectadors. Hi ha moltes obres de teatre a Catalunya que també necessiten una empenteta en forma de querella. Al teatre Lliure, per exemple, hi fan Dues dones que ballen . Amb un títol així em sembla que es pot fàcilment pensar en una incitació encoberta al lesbianisme. I en Sergi Mateu? Està fent funcions de La balada d'Oscar Wilde , que era un escriptor megagai. Ja no li dic res d'en Joan Pera, que s'ha transvestit en escena. I, en fi, si em dóna una adreça li enviaré uns llibres meus que -modestament- també contribueixen a la perversió global. Vejam si els pot rebre abans de Sant Jordi.

stats