09/02/2012

Senyor Esteve, si ho veiés!

2 min

Entro en un bar de la Diagonal, a prop de Francesc Macià, amb la noble pretensió d'esmorzar. Demano un entrepà petit de llom i formatge. "Sólo tenemos de lo que hay aquí" , m'informa la cambrera. Es veu que no fan entrepans. Només et serveixen els que ja tenen fets. N'hi ha de formatge, de sobrassada, de pernil dolç amb enciam (és el famós vegetal , que sempre inclou pernil dolç o pollastre) i de pernil salat. "Doncs en vull mig de formatge", li indico. Però em torna a dir que no. Es veu que els entrepans fets d'aquell bar només se serveixen sencers. "Lo siento, son las normas" .

Emocionada per les normes, li demano que em cobri un entrepà sencer, però que només me'n posi mig. D'aquesta manera, no haurem de llençar la meitat sobrera i ella podrà fins i tot servir-la a un altre parroquià amb poca gana. Em diu que tampoc no pot ser. Que no pot tallar l'entrepà per la meitat. Quan li pregunto per quina raó no pot fer tal cosa si resulta que la mida dels entrepans del bar no pot ser variable, em diu que ha d'anar a consultar-ho. Li dic que ja m'espero. Que ho consulti.

Torna amb l'encarregat, que duu un ganivet (en aquest punt, ho confesso, m'agafa una mica de cangueli). L'encarregat em demana explicacions i l'hi dono. Pagaré tot l'entrepà, però només en menjaré mig, perquè no tinc tanta gana (és que acabo de llegir l'article d'una il·lustre col·lega i se m'ha tancat l'estómac). I com que em sap greu que llencin mig entrepà, li suplico que me'l talli per la meitat i me'n doni només un tros. L'altre el pot guardar per a algun altre client. "Vamos a hacerlo porque no quiero problemas…" , em diu l'encarregat. "Pero las cosas no son así" .

Em menjo el mig entrepà, el pago sencer, surto al carrer, compro un cupó dels cecs i torno a entrar al bar. "Voldria mig entrepà de formatge", li dic a la noia. "Lo siento, no puede ser" , em contesta ella.

stats