Rosenvinge i les guilles
Un reportatge -magnífic- de la periodista Núria Martorell, a El Periódico , ens oferia no fa gaires dies l'opinió de la cantant Christina Rosenvinge sobre la música actual femenina. La Martorell li preguntava què en pensava del fet que alguns la qualifiquin a ella com "la Madonna espanyola" (s'ha de ser bàsic per dir-ho) i ella contestava: "Al principi em va fer gràcia, però després cap. Sobretot quan deien que era com Madonna, en versió trista". I afegia la frase que es veu que -per dir-ho com toca- "ha generat polèmica", i per la qual la cantant s'ha hagut de disculpar. "Tota aquesta estirp, aquest concurs de guilles, Lady Gaga, etcètera, que han anat sorgint, doncs no sé què dir-te... La música femenina s'ha convertit en un concurs de guilles, la veritat".
Anomenar prostitutes cantants femenines del moment, com Lady Gaga no és correcte i és lleig. I, com diem, la Rosenvinge s'ha hagut de disculpar. Però, sincerament, té tota la raó del món. Mirar-se videoclips de Beyoncé, Paulina Rubio, Mariah Carey, Madonna (tot i l'edat) o Lady Gaga és mirar-se una pel·lícula S, d'aquelles que fan a les teles privades de matinada. La música (normalment, esgarrifosa, per no dir hòrrida) els fa d'acompanyament. El que importa és la coreografia i anar canviant de biquini de Jean Paul Gaultier a cada seqüència. Jo no ho trobo malament, al contrari. M'encanten els anuncis de colònia. Però no diria que la part més important de l'espot d'Eau Jeune sigui la cançó aquella que fa "vííísteme, Eau Jeune, vísteme con tu frescor..."
Sempre hi ha una part de sexualitat en els músics pop. Mick Jagger, els Smiths, Nick Cave, els Manel, Leonard Cohen o fins i tot Luis Eduardo Aute són sexuals . Ho era Amy Winehouse i ho és PJ Harvey, per dir dues dones cantants que admiro molt. Poden excitar una part de la seva parròquia quan canten, però no només són excitació. A la PJ Harvey no li cal fer aeròbic a l'escenari.
