Raons pel sí a Eurovegas

Seria un espai tancat, aïllat de la resta de Catalunya, de manera que alguns guiris ja no trepitjarien Barcelona, Girona, Montserrat o Besalú i hi anirien directament des de l'aeroport o el port. Tot això que ens estalviaríem en la visió de mitjons i xancletes.

Hi hauria teatres i sales de festes, cosa que suposaria que tots els musicals en llengua espanyola que ara ocupen els teatres de Barcelona s'estrenarien a Eurovegas. De manera que els teatres de Barcelona quedarien lliures per acollir els musicals en llengua catalana que sempre hem estat esperant. Núñez, el musical , Ratzinger, el musical , Nascut per somiar (el musical basat en receptes de Ferran Adrià), Mentides (el musical basat en la vida d'Enric Marco) o Ella era la nostra (el musical basat en la vida de la infanta Cristina).

Els mitòmans que es volguessin casar a Las Vegas podrien demanar un oficiant que anés disfressat de Tomeu Penya, d'Amics de les Arts, de Gossos o de Nina.

Podríem demanar a Ventura Pons que fes un remake de Resacón en Las Vegas , que duria per títol Maldecaps al Prat , i tindria com a protagonista Santi Millán.

Artistes com Marianico el Corto, Karina o María Jesús ( y su acordeón ) podrien actuar-hi cada nit fins al dia de la jubilació merescuda.

Pel que sembla, l'Adelson va intentar fer un Asiavegas a Macao, però la cosa es va quedar a mitges. Amb una mica de sort, l'Eurovegas català també es quedaria a mitges, cosa que el faria molt més autèntic.

Si els arquitectes del projecte fossin els de la Vila Olímpica, aviat, a l'Hotel Giralda Place, a l'Hotel Sancho Quijote i a l'Hotel Julio Iglesias hi apareixerien esquerdes i goteres. I això faria que Eurovegas no s'assemblés a Las Vegas, sinó que tingués el regust decrèpit i irrepetible d'Atlantic City.