La Rahola i el Gremi de Llibreters

La membre del Consell per a la Transició Nacional Pilar Rahola ha dit que és una "imbecil·litat" que el Gremi de Llibreters la col·loqués a la llista dels "mediàtics" a l'hora de classificar els més venuts de Sant Jordi. Em sembla que el gremi va fer la llista amb el mateix esperit que els de la Federació Catalana de Boxa estableixen categories basades en el pes. Per això fan, també, una llista de no-ficció i una de ficció.

Un autor mediàtic, com explicava l'ARA ahir, és un autor que surt als mitjans. En Màrius Serra i en Sergi Pàmies són autors mediàtics, doncs. En aquest cas, són escriptors que, gràcies al seu ofici, han estat contractats en aquests mitjans. La Rahola ha començat el camí a la inversa. Tant li fa. Té raó.

Potser, doncs, seria just parlar d'autors "no mediàtics". Vull dir que n'hi ha, com la Rahola o el pare d'en Piqué, que tenen l'oportunitat de publicitar les seves novel·les, perquè els entrevisten a tot arreu. Potser per ser qui són i no pel que han escrit. I l'Albert Espinosa fa una sèrie a TV3 on, a la mitja part, hi surt un anunci del seu llibre. En canvi, n'hi ha, com en Lluís-Anton Baulenas, que no tenen aquesta sort. No els entrevisten enlloc. Per si això no fos prou, la Rahola té una columna que ha fet servir d'anunci. L'abril del 2010 escrivia: " Acabo de publicar un libro, 'La màscara del rei Artur', cuyo avance editorial dio, ayer mismo, 'La Vanguardia' y cuya presentación nos reunió en la casa Fuster ". Si això no et converteix en mediàtic, potser sí que et converteix en un competidor amb avantatge.

Per sort, l'important són els llibres i no els autors. L'èxit és sortir a la llista (i tant) però també és saber que si no et conegués ningú els editors haurien llegit el teu manuscrit i també l'haurien volgut publicar.