08/01/2013

Quilòmetre zero i comprensió lectora

2 min

La mestressa del restaurant del Montseny em diu que practica "el quilòmetre zero" i que només té productes de la zona. Em sembla bé. Gastar els productes del lloc on ets no hauria de ser una característica a destacar, sinó la normalitat. Si en aquest restaurant del Montseny només hi tinguessin vins de la Rioja me n'aniria. Però no per patriotisme, sinó perquè tindria la certesa que el que els ha triat no és intel·ligent. No entraria en una llibreria de Girona on tinguessin tots els llibres de Pío Baroja i no en tinguessin cap de Josep Pla. Però també és cert que em costaria entrar en una llibreria on tinguessin tots els llibres de Josep Pla i no en tinguessin cap de Pío Baroja. Per mi, el restaurant ideal és el que té vins de les múltiples denominacions d'origen de Catalunya, però també d'altres parts del món (la Borgonya, Bordeus, el Bierzo) on es fan coses tan interessants com aquí.

"Quin és el vi de la casa?", pregunto, doncs, a la mestressa. "Un d'aquí, de la zona", em contesta. I afegeix: "Només tenim vins de la zona". Molt bé. Demano el vi de la casa, que és de la zona.

Quan apareix amb l'ampolla del vi de la zona, em frego els ulls. "Aquest és el vi de la casa?", pregunto, per si de cas no ho he entès bé. "Sí, sí, és un vi d'aquí, nosaltres només tenim productes de proximitat, de quilòmetre zero", fa ella. Empasso saliva. "Vols dir que és un vi d'aquí, del Montseny?", li pregunto a la fi. "Sí, esclar", contesta ella. A l'etiqueta del vi hi diu que és del Montsant.

No es pot negar que Montsant i Montseny són dues paraules que s'assemblen. Totes dues paraules comencen per Monts . Però no es pot negar, tampoc, que l'amor per l' slow food no combina bé amb una comprensió lectora deficient. Si aquesta noia munta un restaurant al Garraf, és capaç de considerar que el vi de la casa ha de ser de garrafa.

stats