Quilòmetre zero?
El nou concepte del moment és el del quilòmetre zero. Els gastrònoms te'n parlen i a les cartes dels restaurants -cartes d'aquestes que, a banda de fer-te saber els productes que podràs tastar, t'expliquen la filosofia de l'establiment- t'ho especifiquen. "Els nostres productes són de quilòmetre zero".
És de sentit comú que en un restaurant de l'Empordà hi hagi alguns vins de l'Empordà. El que no és normal és que no n'hi hagi! El problema és que, com que en el món de "la gastronomia" no sempre hi ha hagut sentit comú, no sempre hi ha hagut vins de la DO Empordà al restaurant de l'Empordà. I, ara, doncs, els nous conversos ardorosos del quilòmetre zero han decidit que tindran vins de l'Empordà i prou. De Bordeus no, que és massa lluny.
Jo no aniria al restaurant de l'Empordà que no té vins de l'Empordà (més que res, perquè em demostraria que l'amo no té bon gust) però tampoc no aniria al que només té vins de l'Empordà (per la mateixa raó). M'agrada menjar fesols a Santa Pau i m'agrada menjar sushi a Santa Pau. I per això em va semblar tan increïble un plat de l'estratosfèric Celler de Can Roca que ironitza justament amb aquesta qüestió del quilòmetre zero. Es diu Menjar-se el món i és el resum -diria que emocionant i personalíssim- d'un viatge dels germans Roca pels cinc continents. Que intel·ligent s'ha de ser per fer un plat tan internacional i tan propi. Perquè ¿què vol dir exactament això del quilòmetre zero? Que els productes que tens al local no els has hagut d'anar a buscar gaire lluny. D'acord. Però amb quin vehicle hi vas? No és el mateix anar a pescar en barca de motor que a rem. ¿Els de Terrassa, doncs, no podran menjar mai formatge de Mahó? (I perdonin per aquesta h pecaminosa.) ¿I què has de fer si obres un restaurant a Cornellà o al barri de les Corts de Barcelona? Quins vins pots posar a la carta? ¿Seria considerada quilòmetre zero la botiga gurmet d'El Corte Inglés?
