Què passa amb aquest hotel?

L'Hotel CaboGata Plaza, d'Almeria, va rebutjar un grup de nois amb síndrome de Down "perquè podrien molestar la resta de clients". A hores d'ara l'amo ja ha tret la plantilla de les disculpes (tot allò del malentès desafortunat, etcètera). Ja està?

Hi ha locals públics on no admeten segons quins éssers vius. Per exemple, aquest lloc on t'allotges en una cabana dalt d'un arbre no accepta menors de deu anys. Em diran, suposo, que justament es tracta d'anar-hi sense criatures, per fer l'amor sense presses, i que les criatures pertorben els hostes i poden caure daltabaix. Ho admeto, per tant, no hi vaig, perquè per a mi només té gràcia dormir en un arbre si hi ha nens. Si volgués anar a fer l'amor, aniria a un meublé amb servei d'habitacions i banyera. Que, per cert, són llocs on naturalment no admeten canalla, però on de vegades sí que admeten gossos.

Els menors tampoc no són benvinguts en alguns restaurants, com ara La Casa Azul, de la Floresta. Hi vaig trucar i em van dir que amb nens només podies estar-te a la terrassa. (A El Celler de Can Roca, en canvi, els admeten.) No dubto que hi ha nens que ploren o corren entre les taules sense que els pares facin res. No seria mai el meu cas. Però també haig de dir que els maleducats més grans que he vist mai als restaurants eren adults. Adults que, per culpa de no saber beure, parlaven en veu alta, feien fotos als plats, enviaven tuits i es barallaven a les postres (amb plors d'ella). Suposo que fer-se vell és rondinar per la presència de nens en un restaurant, encara que es portin més bé que tu.

Ara bé. Admetre persones amb síndrome de Down no pot ser una tria. Aquestes persones han de poder anar a la discoteca, al cine, a la piscina de l'hotel o al Saloufest. És com si ara l'amo d'un bar digués que no adapta el local per a les cadires de rodes perquè, a nivell de disseny, el lavabo no queda tan maco.