Poema d'una fembra agraïda i àdhuc excitada...
Monago, quina sapiència,
subtilesa, estil, mà esquerra,
per cridar a la independència
de la catalana terra.
Jo sóc Fay Wray, tu ets King Kong,
i em tens tan ben agafada,
que penso en els teus cuyong
mentre planxo l'estelada.
Estic blanca com un foli
(un foli no reciclat)
perquè deploro l'espoli
al qual tots t'hem obligat...
Per tant t'haig de dir, Monago:
no vull que hi perdis calés.
Dius que gasto i que no pago?
Et deixo a final de mes.
No m'has de seguir aguantant,
no hem de compartir els bistecs.
Truquem-nos, de tant en tant
(que és allò que fan els ex).
Ja et passaré la pensió
perquè no hagis d'anar al rastro
a comprar els tancs o un canó
per al gran Alamán Castro.
Gràcies a tu i a en Rajoy
(també a Intereconomía)
demà em fotré el Vivesoy
i aniré a ocupar la via.
És gràcies al " read my lips "
i és gràcies a en Pere Jota
que hi ha tants catalans tips
i amb tibantor a la pilota.
Demà, veient l'Espartac,
jo pensava depilar-me,
però m'heu donat pel... CAC.
Heu sabut com excitar-me.
Per cert si algú es manifesta
però per obtenir el concert,
sense aigualir-li la festa
li diré que és un cap verd.
Pel concert? Ho trobo còmic!
No sabeu tractar amb macarres.
L'únic concert econòmic
que el Regne no ens nega pas
és anar a veure els Catarres
per un euro a Luz de Gas.