07/05/2013

Pàgines viscudes: la cambrera sedentària

2 min

Per qüestions llibresques, quedo amb les editores de Columna a la nova seu de l'editorial, que és al barri de Pedralbes. Anem a dinar a un restaurant, allà baix mateix. L'amo, simpatiquíssim, ens demana si volem dinar a fora o a dins. Triem a dins, pel vent. Tot seguit ve la cambrera i s'apunta la comanda en una d'aquestes màquines que ara es fan servir a les cases de menjars, i que estalvien bolígraf, bloc i viatges i crits a la cuina. D'entrants, amanida i verdura, i de tall, pollastre i bistec. Dinem a la perfecció i enraonem del que havíem d'enraonar. A l'hora de les postres, torna la cambrera i ens pregunta què volem. Totes tres volem maduixes amb suc de taronja. La dona ho apunta, però vet aquí que, aleshores, una de les meves interlocutores s'ho repensa. "Espera't! ¿Que puc canviar les postres pel tallat?", li demana. La cambrera se la mira amb uns ulls tan severs com inapel·lables. "Home, ara ja no! Ho acabo d'enviar!" Ho acaba d'enviar. Oh, damnació.

Comprenc que els cambrers odiïn el client paparra que, un cop ha triat, canvia d'opinió, perquè, de sobte, li fa més gràcia el que ha demanat algun company de taula. Però és que aquesta és una de les gràcies d'anar a fer un menú en un restaurant. I avui en dia anar a fer un menú en un restaurant és un luxe.

La cuina on la cambrera ha enviat la comanda de maduixes (gràcies a la tecnologia) és a deu passes. La porta es veu des de la nostra taula. Estic per dir-li que, si el trasllat a peu li resulta feixuc i penós, jo mateixa puc fer-lo (així viatjo una mica i cremo les calories del bistec). Puc fer-ho. Puc entrar al temple gastronòmic, amb la gravetat del Major Tom, per demanar al Ground Control que, si no hi ha risc de cap atac de feridura, canviï, per pietat, les maduixes de la taula sis (que ja han estat enviades) per un tallat, òstima, tu.

stats