“Oju”, amb les operacions

M'enrecordo de quan va caure del cel Manuel Valls. Semblava que havia contractat algú per fer la campanya per xarxes, tot i que va resultar tan postissa com ridícula. El tuit a la granja del carrer Petritxol feia tuf de guiri i la foto de la sabata al damunt del panot amb la paraula “Barcelona” (que va fer que el critiquessin molt des d’Évry, on figura que encara treballava) va aconseguir que la rajola perdés tota la virtut. Aquest Nadal m’han regalat una escombreta de vàter i una sabonera amb l’estampat de panots. Semblava –perquè ens ho deien– que arribaria i moldria. Que tothom el votaria. Però no. En part, perquè el votant al qual es dirigia potser no s’estima del tot els afrancesats (permeteu-me rescatar el terme, no del tot exacte en aquest cas). I, sobretot, perquè l’operació de màrqueting es veia massa. Quan sospites que el botiguer et vol col·locar un producte, no pas per bo, sinó per fer calaix, fuges.

Sense voler comparar, tinc la mateixa sensació amb el candidat Illa. Surt del barret i ja et comencen a parlar de l’efecte Illa i, oh, les enquestes el donen guanyador (no dic que no pugui ser). I vet aquí que, com a ministre de Sanitat, no diu res de la conveniència o no de votar el dia dels enamorats (ara, dia dels “encomanats”) perquè tothom ens diu que si votem el 14 “es mantindrà l’efecte Illa” i si ho endarrerim “potser ja no”. ¿No li aniria millor (moralment, però també electoralment) dir “Tot i que soc candidat i m’afavoriria que votéssiu com més aviat millor, com a ministre ho desaconsello”? ¿Tan toixos som els votants que compraríem un candidat o no segons el dia que toqui votar? ¿És com quan fas cua a la caixa del súper, que et posen els xiclets a prop perquè els agafis? Compra calenta?

I després de les eleccions, amb la corba a l’estratosfera, el guanyador –ser primer o ser segon no és tan important com ser capaç de fer aliances– ja s’entendrà amb el nou ministre de Sanitat, per fer el nou confinament.