No tenir un no per a ningú

Pere Navarro ha dit que farà campanya pel no a la independència, però que el seu partit "no posarà bastons a les rodes" a la celebració d'una consulta "si aquest referèndum per la sobirania arriba abans que la reforma constitucional".

Que Pere Navarro digui que no posarà bastons a les rodes "si" la consulta arriba abans que la reforma que de cop ells proposen demostra que és un home rabiosament optimista. Jo no em jugaria el mugró dret que aquesta reforma es pugui esdevenir mai. I no m'hi jugaria l'esquerre que si, per aquelles coses, s'arribés a esdevenir, fos abans de les campanades d'Imanol Arias de l'any 2076. Però els he de dir que valoro que el líder socialista digui que, si la consulta arriba abans que aquesta reforma que els socialistes proposen, "farà campanya pel no". Fer campanya pel no vol dir que dóna legitimitat a la consulta. I li agraeixo molt.

Em trobo sovint éssers humans que l'única preocupació que mostren, sobre aquesta consulta, és que guanyi el sí. Se n'obliden que els del PP i Ciutadans el que faran no és campanya pel no, perquè aleshores, com Pere Navarro, estarien admetent que tenim dret a expressar la nostra opinió a les urnes, encara que la seva Constitució no ho reculli, com no recull, d'altra banda, que el rei i la reina d'Espanya haurien de tenir els mateixos drets laborals. Per tant, el que faran el PP i Ciutadans és mirar de capitalitzar l'abstenció.

Hi haurà amenaces, abans de la consulta, sí. Entrevistaran cada dia l'Alícia Sánchez-Camacho i l'Albert Rivera a Telecinco, sí. Però, quan s'acosti la data, el que ens diran és que no anem a votar, perquè no servirà de res. La jugada és dir que l'abstenció és seva. No ho dubtin. Aquell dia hi haurà cadenes televisives que oferiran una oferta descomunal. Pel·lícules d'estrena o Belén Esteban posant-se un tercer pit de silicona en directe.