13/04/2011

No m'espereu a Coco Beach

2 min
En algun bar de Salou tots els clients són 'attrezzo'.

Ja han arribat a Salou els cinc mil esportistes d'elit que, repartits en noranta autocars procedents del país Shakespeare, es disposen a participar en una activitat de nom poètic: Saloufest. Figura que es tracta de fer esport. Diuen els organitzadors que durant la primera nit només "es van sentir càntics al carrer, sense més excessos" i que "les ambulàncies només van haver d'atendre quatre borratxos". Uf.

Dono per ben pagada la despesa de les quatre ambulàncies, perquè és una contribució necessària dels catalans a la vida sana dels joves guiris. Pel que fa als càntics, em sap greu haver-me'ls perdut. Cinc mil veus blanques cantant a la llum de la lluna devien ser més edificants que un concert de Leño (acústic).

Com que incomprensiblement l'any passat un d'ells va ser denunciat per violació, aquest any ja vénen alliçonats. Doreen Straatman, que és la persona altruista que organitza aquesta epopeia de la vida sana, diu que "es va tractar d'un cas puntual". I té raó. Si no fos un cas puntual estaríem parlant d'un presumpte violador en presumpta sèrie.

En fi. Tots hem sigut joves (per bé que no tots hem sigut britànics). Per això trobo exageradots aquests fullets alliçonadors que els van repartir quan sortien de casa. "Som un país d'exploradors, de viatgers i de campions esportius, no de gamberros borratxos". Pel que fa als amos dels establiments indígenes, diu que han empaperat tota la població amb cartells en els quals se'ls aconsella que "visquin la festa amb respecte, ballin amb control, beguin amb responsabilitat i flirtegin amb cura". Que és una manera de dir-los que: no emetin càntics al carrer, que no es despullin ni prenguin MDMA mentre ballen, que no s'emborratxin fins a la vomitera i que no es tirin al damunt de les nadiues (com els seus avantpassats exploradors).

Als bars sempre hi ha un pesat que forma part de l'atrezzo, com en forma part el senyor que ven clavells, el que ven ventiladors o Violeta la Burra. Però és que els pesats de bar de Salou són cinc mil. Si en un bar, de cop, en lloc d'una Violeta la Burra n'hi hagués cinc mil, i en lloc d'un bavós n'hi hagués cinc mil, el bar ja no seria sostenible i seria millor anar a prendre una copa a les mines de Sibèria.

Però celebro que vinguin a practicar esport en aquesta terra d'acollida. Tothom sap que tenim instal·lacions esportives molt més modernes que les d'ells. Si per alguna cosa es caracteritza la Costa Daurada és per ser el paradís de l'esport. Per això, tinc dues propostes perquè aquests joves inquiets puguin aprofitar millor les vacances.

La primera és fer-los llevar a trenc d'alba. Jugar a rugbi a les dotze del migdia no és propi d'exploradors, ni de viatgers, ni de campions esportius. És de nenes. Trobo que Doreen Stratman els hauria de fer llevar a l'hora que es lleva el Cuní. I si no, cap a casa. I la segona té a veure amb un innovador esport que alguns d'ells practiquen. Es diu bàlconing i consisteix a llançar-se a la piscina des del balcó de l'hotel. Jo, per fer-ho més emocionant, aquest any buidaria les piscines.

stats