No és fantàstic?

Que en aquestes eleccions s'ha incrementat de manera bèstia el sobiranisme ho demostra un fet: ara, al Parlament de Catalunya, hi ha cinquanta diputats sobiranistes més. Són els de CiU, un partit que abans de la manifestació multitudinària de l'11-S no n'era, de sobiranista.

És normal, doncs, que hagi perdut escons: els que provenien dels seus votants que no són partidaris de la independència, tot i que, naturalment, siguin "catalanistes". Jo diria que una bona part d'aquests vots perduts corresponen a Unió (o a seguidors de Duran i Lleida). Ara, almenys, CiU (o potser només Convergència) sap que tots els que l'han votat són sobiranistes. Per tant, al Parlament de Catalunya hi ha els 50 escons de CiU, els 21 d'ERC i els 3 de la CUP. Els catalans no hem dit "no volem independència". Hem dit "volem anar cap a la independència sense monopolis". Ha caigut SI i ha entrat la CUP. Això em fa pensar que no volem -faré servir l'afortunada expressió de l'Alzamora- partits que "practiquin el monocultiu". No ens podem permetre partits "només sobiranistes" quan l'estat propi es dóna per descomptat i és a partir de l'estat propi que tot comença. Necessitem polítics que no tinguin (gaires) deutes amb ningú i que puguin fer polítiques socials (potser perquè coneguin la crisi de primera mà). I és per això que jo diria que els electors han volgut la pujada estratosfèrica d'Esquerra. Perquè és el partit que té el copyright de la independència i és el que ha picat pedra sense una cort de camarlencs, assessors i biògrafs.

Com que la llei d'Hondt no s'aplicaria en cas de referèndum (cada persona valdria un vot) hem de pensar que entre CiU, Esquerra i CUP sumen només el 40 per cent de l'electorat. Per tant, serà obligatori que el Govern faci polítiques socials que aconsegueixin que els votants d'Iniciativa també s'hi trobin bé. No és fantàstic?