26/02/2011

No cal ser Robert De Niro

2 min

Hem llegit amb interès suprem la llista de llocs que han estat honrats amb la presència de Robert De Niro, que aquests dies roda una pel·lícula a Barcelona. Ha anat a l'Hispania, de les germanes Reixach, a la marisqueria Rías de Galicia i al Tickets, el nou local de tapes de Ferran i Albert Adrià. I al Passadís d'en Pep, i al restaurant d'arrossos La Mifanera. I a El Molino.

En general, la premsa especialista li ha retret que sigui sorrut, que no es deixi fer fotos i que no saludi el populatxo. En una crònica, per exemple, hi hem llegit que l'home no sortia gaire de l'hotel Ars, on s'allotjava -ha hagut de canviar d'hotel-, i que, quan ho feia, si veia massa gent a la porta, girava cua. Però que "va ser vist" fent un còctel al Champan-Bar (de l'hotel Ars): "Estava sol, a la barra, sense que ningú el molestés. Com a ell li agrada", vam llegir.

Home. Jo diria que no cal ser Robert De Niro per tenir ganes de fer una copa tot sol sense que ningú et destorbi. Fer una copa tot sol és una de les millors coses que es poden fer i no hi ha res pitjor que estar assegut tot sol a la barra i que algú et doni conversa si no en tens ganes. Entenc que el gran De Niro estigui fart de gent que quan el veu treu el mòbil per fer-li una foto. I no és perquè li hagin pujat els fums. Segur que la sensació que té és la que va tenir servidora al Gran Basar d'Istanbul, on tothom es veu obligat a barrar-te el pas mentre exclama: "María, Carmen, te quiero, ven . Visca el Barça!"

stats